Entrades

De la decepción a la nostalgia: Una respuesta de autoprotección

Imatge
  Article publicat el 30/05/23 a: Open Insigt , vol.14, núm. 31 (2023), pp. 41-61 Quan la decepció d'intencions d'expectativa afecta a objectes rellevants per al subjecte, la seva anul·lació pot provocar una pèrdua de familiaritat respecte de l'horitzó de quotidianitat. Aquesta pot derivar, entre altres tremps, en l'aparició d'un estat nostàlgic que, en la seva expressió, no es limitarà a embolicar-nos amb la seva coloració sinó que guarda una intencionalitat, en forma d'anhel pel perdut, capaç d'objectivar-se i, per tant, de ser utilitzada com a font de motivació per a instaurar respostes —en plural— davant aquesta pèrdua; respostes, veurem, que poden orientar-se a l'autoprotecció enfront del lapse originat en la decepció. Llegir article a: De la decepción a la nostalgia: una respuesta de autoprotección

Pedra, memòria, finitud… reflexions al voltant dels despoblats

Imatge
Article publicat el 19/2/23 a:  Converses, papers d'antropologia Queda, en el bell mig de la Serra d’Espadà, un petit despoblat que, tot i la debilitat que els anys i les inclemències li ocasionen, remou la meva consciència cada cop que el visite.  Xinquer  és el que resta d’una antiga població rural, un vestigi convertit en monument improvisat que, sense pretendre-ho, lloreja els temps en què els nostres avis vivien d’una manera distinta a la d’avui, lligats a la terra, per a bé o per a mal; en tot cas, temps pretèrits que fan d’aquest despoblat, com de tants altres, una bellíssima oda a la finitud. Arribar als seus voltants implica, en el mateix recorregut, un trànsit interesant. Inicialment pot semblar un passeig trivial, però a mesura que ens endinsem en el bosc provoca un rencontre estrany amb allò familiar. Tots els ingredients –vegetació, fauna, el mateix relleu que es peregrina– formen part de l’escenari de quotidianitat que qualsevol seria capaç de reconèixer com a propi,

La decepción y su incidencia en el trabajo autoetnográfico, una aportación desde la fenomenología

Imatge
  Article publicat el 23/12/22 a: Teoria e Cultura vol. 17 (3):  Dossiê Autoetnografias: (In)visibilidades, reflexividades e interações entre “Eus” e “Outros”   La decepció d'intencions d'expectativa pot arribar a suposar una pèrdua de familiaritat respecte de l'horitzó d'operativitat molt interessant per a tot investigador. La no-repleció d'aquestes intencions, encara que només siga per un instant, suposa una escissió entre dos sentits d'una mateixa cosa on allò esperat, allò que anticipa els paràmetres d'un món propi segons les nostres habitualitats, contrasta amb allò sorgit i inesperat, que evidencia la presència d'una “alteritat”, d'un món “estrany” o no previst. Aquesta duplicitat pot ser repensada com una oportunitat per a la reflexió sobre la decepció i les possibilitats d'estranyament, però també per al reconeixement de un mateix, una trobada on interrogar què subjau a la formació d'aquestes intencions, i que parla d'aquesta expe

“Nostalgia de futuro”, expectativas pasadas en la no-experiencia del presente

Imatge
  Article publicat el 22/12/22 a: Investigaciones fenomenológicas , 19 (2022), pp. 119-138 A partir de l'aparentment contradictòria expressió “nostàlgia de futur”, en aquest article ens endinsem en l'anàlisi del complex entramat de tensions temporals subjacents a l'experiència humana, en concret sota la coloració del to nostàlgic. Tractarem d'analitzar les relacions d'interdependència que guarden els diferents horitzons temporals, tant en l'experiència nostàlgica com en l'experiència originària a què fa referència i que és matèria d'evocació.  En aquest context, posarem un èmfasi especial en el paper de les expectatives, i en la seva influència en la “futura” emergència del temple nostàlgic, un paper que, tot i actuar de manera preconscient, resulta essencial per comprendre la sensació de pèrdua de familiaritat que sent qui veu incomplertes aquestes pretensions. Llegir article a:  “Nostalgia de futuro”, expectativas pasadas en la no-experiencia del prese

La nostàlgia i les "Generacions de la decepció"

Imatge
Article publicat el 21/3/22 a: Converses, papers d'antropologia En  Experiència i judici , Husserl aborda la “decepció”  ( Enttäuschung )  a la manera d’una obstrucció o incompliment de les intencions d’expectativa que es generen en tot procés perceptiu, o d’experiència en sentit general. Partint que l’experiència es plenifica a mesura que satisfem “l’afany tendenciós cap a maneres sempre noves de donar-se un mateix objecte”, l’obstrucció d’aquestes intencions, la no satisfacció d’allò que pronostiquem, resulta inherent al mateix procés d’experiència, en tant la completa.   Seguint l’autor, doncs, podríem dir com cada vivència d’un objecte –la visió d’un dau– ens dona, junt a la impressió rebuda –l’anvers–, una consciència concomitant d’allò que no apareix en la intuïció però que, tot i això, sabem constitutiu del mateix objecte vist –el seu revers, els costats que no hi son accessibles...–. D’aquesta manera, junt amb la impressió, generem una sèrie d’intencions amb les que pre-fix

El camino nostálgico hacia el reconocimiento de sí

Imatge
Article publicat a: Isegoría. Revista de filosofía moral y política . 65 (julio-diciembre 2021): e07 La nostàlgia refereix al dolor que sentim per la impossibilitat de recuperar un passat, el record del qual, provoca una sensació de reconfortant joia, per la qual ens atrau sense remei. Això ens aboca a una tendència reiterada a la rememoració buscant aquest espai de familiaritat, de sentit, que sabem perdut, malgrat que confiem que redimible. En aquest article analitzem aquesta possibilitat de retrobament que, en la seva expressió, possibilita el reconeixement potencial d'un mateix, és a dir, una oportunitat per reafirmar la continuïtat passat-present que reforça el desplegament d'un projecte de vida avui, de cara al futur. Llegir article a: El camino nostálgico como reconocimento de sí

La nostalgia como efugio al estado de angustia

Imatge
Article publicat a: Agora: papeles de Filosofía, 40(2), 109-133 . En els darrers anys, almenys en les anomenades societats occidentals, s'ha consolidat una clara tendència a consumir productes que pretenen promoure un estat de nostàlgia en el consumidor: moda, cinema, televisió... tot allò que afecta el consum de masses, la seva estètica, es vesteix amb elements que intenten evocar part del passat del seu target , i funciona. En aquest article analitzem, entenent el consum només com l'expressió més patent, què ens motiva a buscar estímuls que evoquen el passat, què ens hi empeny i quant hi té a veure l'estat d'angoixa al qual ens arrossega la circumstància on vivim. Intentarem demostrar com la nostàlgia, més enllà de tòpics, s'ofereix com l'efugi més accessible i eficaç per emmascarar temporalment aquesta angoixa provocada per un medi percebut com inhòspit i fragmentat, i sense necessitat de renunciar-hi. Llegir article a: La nostalgia como efugio al estado de

La desconexión sistémica, las miradas centrípetas y sus efectos nostálgicos

Imatge
Article publicat a:  Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política N.º 61, 2019, pp 655-671 Deia Ortega que “la reabsorció de la circumstància és la destinació concreta de l'home”, però què passa quan aquesta es percep tan hostil que torna inviable tot projecte de vida? En aquest article reflexionem sobre les possibles respostes a una circumstància així; on busquem refugi i on ens hi emparem per continuar creient en la possibilitat d'un projecte de vida. Entre altres opcions, el subjecte actual sembla tendir a buscar-lo en el passat, amb la mirada nostàlgica, entre els records i la tradició. Però això no passa excent de riscos. En tant passat, idealitzat, quan pretén afermar-se, se les ha de veure amb aquesta circumstància, i el xoc resultant dóna expressió a molts dels conflictes socials actuals. Llegir article a:  La desconexión sistémica, las miradas centrípetas y sus efectos nostálgicos

La nostalgia restauradora, el ocaso de la hermenéutica del punto de vista ajeno

Imatge
Article publicat a: Daimon, revista internacional de filosofía, núm. 75, 2018, pp. 177-190 La nostàlgia és l'efecte emocional que provoca la mirada que cerca entre els records la llar desapareguda, enyorada. Per ella mateixa, com a indagació en la memòria, implica un cert grau d'entotsolament i individuació, ja que els records són en extrem particulars, un retorn al jo. Quan aquesta nostàlgia es revesteix d'un afany restaurador, quan alberga pretensions socials i polítiques, aquest retorn es tradueix en un marcat distanciament entre el punt de vista personal i el de qualsevol altre, fins a resultar una amenaça per a la necessària hermenèutica del punt de vista aliè que exigeix tota convivència. Llegir article a:  La nostalgia restauradora, el ocaso de la hermenéutica del punto de vista ajeno

Los intereses, el objeto especulativo de las redes sociales. Una cuestión ética

Imatge
Article publicat a: Daimon, revista internacional de filosofía , núm. 74, 2018, pp. 137-153 La filosofia sempre ha mostrat preocupació pels interessos humans en el seu estudi del coneixement. Actualment, amb la irrupció de nous hàbits socials promoguts per l'ús massiu de xarxes, aquesta preocupació està mudant cap a un vessant d'anàlisi més pràctic. Els interessos, rectors de la nostra atenció i, en conseqüència, del coneixement, han esdevingut objecte de mercantilització de marques comercials. Aquesta voràgine ha contribuït a fer que les xarxes socials es converteixin en grans bancs d'interessos oberts al negoci de la nostra intimitat, una conducta que desperta no poques controvèrsies ètiques i que, cada cop més, reclama del nostre exercici. Llegir article a: Los intereses, el objeto especulativo de la redes sociales. Una cuestión ética

La atención como fenómeno de apertura cognoscitiva al mundo. Una aproximación fenomenólogica

Imatge
Article publicat a:  Contrastes. Revista Internacional de Filosofía, vol. XXII-No2 (2017), pp. 107-122 L'atenció, per les seves múltiples funcions i permeabilitat a aspectes emocionals i culturals, és un fenomen de difícil definició. Alhora, allò que d'una banda dificulta la seva aprehensió, de l'altra la converteix en una peça fonamental per comprendre el comportament humà, particularment la manera com interactua amb el seu entorn. En aquest article volem revisar el paper de l'atenció en els processos de presa de consciència que permeten al subjecte una adaptació adequada al medi i com, a través d'ella, configurar la seva perspectiva de la realitat, del seu «món». Llegir article a:  La atención como fenómeno de apertura cognoscitiva al mundo. Una aproximación fenomenólogica.

El análisis existencial de Binswanger y la antropología orteguiana, puntos de encuentro

Imatge
Article publicat a: Éndoxa: series filosóficas , núm. 39, 2017, 285-303 A l'aplicació de l'Analítica Existencial heideggeriana al camp de la psiquiatria, Binswanger es va veure amb la necessitat de transcendir certs aspectes del seu pensament encaminant el seu plantejament ontològic a una tematització de calat antropològic. Aquesta interpretaria l'existència com l'existència de cada subjecte particular al seu món viscut. Tenint present que, per a Binswanger, el món contemplava innegociablement l'“altre”, el model de ser-en-el-món s'ampliaria a ser-en-el-món-amb-altres, per la qual cosa la noció de Sorge , orientada cap a un mateix, es veuria igualment ampliada a la de Liebe , implicant aquest amor a l'alteritat. Aquestes progressions, com veurem a l'article, desperten no pocs acostaments al pensament orteguià. Així, advertim la proximitat a la idea de “vida”; a les seues nocions antropològiques i intents de catalogació sociològica; la idea de “preocu

La atención como herramienta de cambio cultural en Ortega

Imatge
Article publicat a: Revista de Estudios Orteguianos , núm. 35, 2017, 87-109 . L'atenció, per a Ortega, sempre va ser res més que un fenomen cognitiu. Pel seu caràcter projectiu, per la vinculació als interessos del subjecte, representava l'element copulatiu que permetia la coexistència del jo amb la seva circumstància; l'escotilló pel qual obrir-se al món i embeure's d'ell, determinant quines faccions de realitat aprehendre i quines no. L'atenció, per a Ortega, era l'eina que convertia la impressió en concepte i, per això, un element fonamental per a tot coneixement de la realitat. Quan va pretendre un canvi en la manera de comprendre i transformar la pròpia cultura, aquesta es va erigir com l'eina més apreciada. Cosultar article a: La atención como herramienta de cambio cultural en Ortega.

La teoría histórico-cultural de Vygotski desde una perspectiva fenomenológica

Imatge
Article publicat a: Investigaciones fenomenológicas , núm. 13, 2016, pp. 107-126. Molt s'ha discutit sobre la idoneïtat de situar Vygotski a l'Olimp de la psicologia. Encara avui, 80 anys després, les seves teories continuen despertant tants partidaris, defensors de la seva originalitat, com efusius detractors que abracen les insuficiències metodològiques dels seus treballs. Una de les insuficiències que, segons el nostre parer, ha acusat més és la falta d'una sòlida fonamentació teòrica que dote de sentit el gran cúmul de dades i resultats de què disposa. Per això, l'objectiu del present article és mostrar una sortida factible que passaria per la trobada, o retrobada en ocasions, amb certes posicions fenomenològiques, per al cas, des dels estudis fenomenològics de la percepció i la seva atenció al pes dels predicats culturals, on el llenguatge s'erigeix com a element principal i, alhora, punt d'unió amb Vygotski, cosa que ajudarà sens dubte a reforçar els fona

Ortega y los predicados culturales de la percepción

Imatge
Article publicat a: Ágora: papeles de filosofía , vol. 35, núm. 36, 2016, pp. 157-175 . La “percepció” és un dels elements imprescindibles per a la comprensió del pensament orteguià: és la via per la qual la nostra consciència s'obre a allò circumdant, fonament de tota perspectiva i, en conseqüència, element fonamental per a l'autor. Alhora, és un dels elements que converteix el pensador madrileny en un dels estudiosos més originals en aquest camp. Aquest article pretén mostrar com, per a Ortega, ja des dels seus inicis, la seva filosofia de la percepció —de matriu perspectivista—, en fonamentar-se en la mundaneïtat de l'individu i donar suport a la seva percepció cognoscitiva sobre el fenomen de l'atenció, inclou o muda, d'una manera gens forçada, a una filosofia de la cultura, ja que quan Ortega parla de percepció, ho fa sempre en tant percepció amb predicats culturals. Va ser Ortega un dels primers a advertir l'ineludible d'aquesta qualitat.