Eres, eres i no eres.
- Comentaris a propòsit de l’article dels professors F. Cruces, A. Diaz de Rada, H. Velasco, et al . ¿Confianza, cosmetica o sospecha? Una etnografia multisituada de las relaciones entre instituciones y usuarios en sistemas expertos en España . 2002.- Confessions d’un anònim qualsevol a través de la seva història social: “El meu cos va nàixer un novembre del vuitanta, en un fred hospital residencial de la Plana, almenys això em contà la que es vingué a dir ma mare temps després. Jo, per contra, no vaig vindre a aquest món fins que un home amb bigot es va acreditar, rera una petita finestra burocràtica del registre civil, com a “el pare del xiquet” i a mi em van posar nom. Eixe dia, en una decrèpita instància dels jutjats, vaig nàixer jo. Fins aleshores sembla que no era més que un cos que únicament ocupava espai, bastant per això. Sempre em quedarà el goig de saber-me més jove que el meu propi cos, paradoxes de la vida. La meva infància combregà a través d’una llista d’expedients acu...