La demembració del tot.

«Estaven tres cecs davant un elefant. Un d’ells li palpà la cua, i digué: “És una corda.” L’altre cec acaricià una pota de l’elefant i opinà: “És una columna”. I el tercer cec recolzà la mà en el cos de l’elefant i endevinà: “És una paret”.»
E. Galeano. Ser como ellos y otros artículos.

Història, passat, present i futur, cada cop més llunyans, irreconciliables i desconeguts.
Espais, dividits en signes oposats, quan no contraris i desiguals.
Homes radicalment esquinçats en ment, ànima, cos, on el pecat no afecta per igual, cossos polititzats.
Necessitat de control, curiositat incontrolable, sensacions poderoses per un poder de sensacions, eclosions sapiencials que perden en l’anàlisi el cos a investigar. Lamentable trencament del sistema en parts tan discretes que resulten difícils de recombinar.
Institucions deslligades, sentiments desvinculats, disciplines aïllades i elements fugissers, tan esmicolats que som incapaços de veure realment el que som, com a persones, com a poble, com a cultura.
L’especialització, l’aïllament, el desmembrament, la desvinculació generada per eixa Gran Transformació que representa el món industrial i mercantilista del capitalisme ens duu a perdre la visió del que som, i de mica en mica, sense reflex ni reflexió, fins i tot el que realment som.
Un ser, un tot, ara un producte malbaratat, un element més del mercat.
Seguim sent homes? Seguim tenint cultura? Seguim sent poble? O per contra hem anat anihilant, eliminant, destruint ara pobles, ara cultures, ara al mateix home?
Dividits, esmicolats, desllavassats, no som més que un cúmul de parts en circumstàncies deslligades, difícils de conciliar, impossibles de reconèixer-nos en un holisme total.
En aquestes circumstàncies, la pregunta “Què ens fa ser el que som?” es sotmet en la foscor més absoluta, com els tres cecs davant l’elefant.