Jorge Montesó Ventura

  Article en publicació prèvia a: Daimon, revista internacional de filosofía (2026)   En el marc del creixent interès que àmbits com la salut o el sector social estan demostrant per fenòmens com la soledat o la nostàlgia, aquest article pretén aportar una mirada filosòfica a la relació que totes dues mantenen; relació que, com veurem, ens acompanya des del moment de la seva conceptualització.  Per això, en el present article, ens centrem en dos objectius fonamentals:  Un primer, orientat a donar mostra, mitjançant anàlisi de textos i una revisió lingüística, de com d'antiga i arrelada es aquesta relació, fins al punt de donar-se per feta, sense un qüestionament suficient que previngui l'extrem d'imprecisar els seus límits.  El segon, i principal, destinat a analitzar, des d'una mirada fenomenològica, què justifica aquesta relació així com a delimitar els seus marges, permetent-ne afinar la comprensió alhora que apuntar cap a un...

  Article publicat el 30/12/25 a: Isegoría. Revista de filosofía moral y política, 73: 1666 (2025) La soledat, especialment el malestar que pot arribar a provocar en qui la viu, ha adquirit una rellevància destacable en els darrers anys, fins al punt de convertir-se en objecte de preocupació social. No obstant això, el fet de pretendre-la amb la mirada posada en els seus efectes ens ha exposat a diferents distorsions en el seu abordatge, com ara la seva substanciació, en tant li atribuim determinades potencialitats; o com el seu enfosquiment, en quedar pontejada entre causes i efectes.  Davant d'això, aquest article insta a ressituar la soledat, la seva vivència, al centre de l'anàlisi, oferint un abordatge descriptiu que qüestione el que aquesta és per ella mateixa, sense pretensions explicatives, sense supeditar-la als seus efectes. Amb això busquem profunditat en la comprensió de la vivència per entendre millor els seus abasts, inclosa la seva relació amb el malestar, ...

Article publicat el 24/7/25 a: Estudios Clásicos, núm. 167 (2025), pp. 11-31 Malgrat el pas del temps i la distància cultural amb la qual les percebem, les tragèdies sofoclees mantenen una extraordinària capacitat per a emocionar-nos. Els seus personatges, més enllà de l'exotisme que puguin albergar a la nostra mirada, transmeten un sofriment que, no obstant això, continua sent-nos familiar, ressonant en la nostra sensibilitat, especialment avui, quan la solitud torna a ser tema d'interés.  Aquest article, publicat a la revista Estudios Clásicos (Sociedad Española de Estudios Clásicos), proposa una relectura de les seves tragèdies explorant les diferents experiències de solitud que encarnen els seus personatges, destacant aquells esdeveniments o decisions que, més enllà de les diferències culturals, aconsegueixen mantenir aquesta connexió afectiva amb el lector. Amb això pretenem mostrar com aquests personatges ofereixen, no sols un gaudi estètic, sinó oportunitats de retrobam...

A la recerca de la soledat   (2025) és un pòdcast  on, conduïts per Laura Coll-Planas i jo mateix, explorem, amb veus expertes i amigues, l’abast i els indrets de la soledat. Un espai sonor, relaxat i reflexiu, pensat per un món accelerat.  El podcast p arteix de la motivació de pensar i compartir la complexitat del fenòmen de la soledat, explorant-lo des de diferents vessants. Per això, mirem de construir, en cada capítol, un racó de conversa que incorpore veus diverses que s’interpel·len, es complementen i, sobretot, es facin preguntes. A continuació us deixem el llistat de capítols de la primera temporada: 0.  Declaració d'intencions 1.  Sabem què és la soledat? (una mirada històrica) 2.  Sabem què és la soledat? (desgranant la vivència) 3.  Soledat en la infància (amb Sandra Escapa - UB) 4.  Soledat i natura (amb Laia Briones i Montse Masó - UVic-UCC) 5.  Soledat i vulnerabilitat (amb Asun Pié - UOC) 6.  Intervencions en soledat 7...

Article publicat el 9/12/24 a: Endoxa, series filosóficas, núm. 54 (2024), pp. 217-239    La nostàlgia s'ha convertit en un dels estats d'ànim protragonistes a l'hora de condicionar el nostre comportament en les anomenades societats occidentals. S'aprecia en fenomens que cobreixen des del consum de lleure fins al ressorgiment de moviments d'inspiració idealista que mobilitzen part de les resistències que trovem avui dia.  En aquest article, publicat per la revista Éndoxa (UNED) ,  analitzem aquesta presència, contrastant la hipòtesi que la nostàlgia emergeix com a resposta a l'angoixa que aquestes societats provoquen en els seus ciutadans, subjectes que jutgen la seva circumstància, per la incertesa i la desesperança que els genera, com a inhòspita i resistent al desenvolupament dels seus projectes vitals. Llegir article a: Nostalgia como anhelo del presente que nunca llegó a ser DOI:  https://doi.org/10.5944/endoxa.54.2024.30702

  Capítol en: PIEROSARA, Silvia (Ed.), Reactualising Emancipation in Contemporary Ethical Discourse, Cambridge Scholars Publishing, 2024,  pp. 61-77   Aquest text fa esment a un capítol publicat en el llibre  Reactualising Emancipation in Contemporary Ethical Discourse  (2024) editat per la professora Silvia Pierosara (UniMC). En ell, fem una analisi de com l'experiència de la nostàlgia, lluny de ser compresa necessàriament com una eina de persuació col·lectiva o com un refugi davant un present no desitjat, pot arribar a ser-ho -també- viscuda com una eina d'emacipació.  El plexe reflexiu que possibilita l'enyor per un passat viscut és alhora una oportunitat pel retrobament, per al reconeixement d'un mateix des d'un mateix, la qual cosa ofereix una via amb què "cosir" discontinuïtats, reconsiderant la vida des d'una perspectiva unitària. Referim a oportunitats -en plural- per revisar errors pretèrits, per reconsiderar encerts o per reforçar elements ob...

  Article publicat el 30/05/23 a: Open Insight , vol.14, núm. 31 (2023), pp. 41-61 En aquest article, publicat en la revista mexicana Open Insight (CISAV), parlem de quan la decepció d'intencions d'expectativa afecta a objectes rellevants per al subjecte, la seva anul·lació pot provocar una pèrdua de familiaritat respecte de l'horitzó de quotidianitat. Aquesta pot derivar, entre altres estats, en l'aparició d'un de nostàlgic que, en la seva expressió, no es limitarà a embolcallar-nos amb la seva coloració sinó que guarda una intencionalitat, en forma d'anhel per allò perdut, capaç d'objectivar-se i, per tant, de ser utilitzat com a font de motivació a l'hora d'instaurar respostes —en plural— davant aquesta pèrdua; respostes, veurem, que poden orientar-se a l'autoprotecció enfront del lapse originat en l'esmentada decepció. Llegir article a: De la decepción a la nostalgia: una respuesta de autoprotección DOI:   https://doi.org/10.23924/oi.v14i...

Article publicat el 19/2/23 a:  Converses, papers d'antropologia Queda, en el bell mig de la Serra d’Espadà, un petit despoblat que, tot i la debilitat que els anys i les inclemències li ocasionen, remou la meva consciència cada cop que el visite.  Xinquer  és el que resta d’una antiga població rural, un vestigi convertit en monument improvisat que, sense pretendre-ho, lloreja els temps en què els nostres avis vivien d’una manera distinta a la d’avui, lligats a la terra, per a bé o per a mal; en tot cas, temps pretèrits que fan d’aquest despoblat, com de tants altres, una bellíssima oda a la finitud. Arribar als seus voltants implica, en el mateix recorregut, un trànsit interesant. Inicialment pot semblar un passeig trivial, però a mesura que ens endinsem en el bosc provoca un rencontre estrany amb allò familiar. Tots els ingredients –vegetació, fauna, el mateix relleu que es peregrina– formen part de l’escenari de quotidianitat que qualsevol seria capaç de reconèixer com...

  Article publicat el 23/12/22 a: Teoria e Cultura vol. 17 (3):  Dossiê Autoetnografias: (In)visibilidades, reflexividades e interações entre “Eus” e “Outros”   La decepció d'intencions d'expectativa pot arribar a suposar una pèrdua de familiaritat respecte de l'horitzó d'operativitat, fet que, gestionat de la manera adequada por resultar molt interessant per a tot investigador.  En aquest article, publicat en la revista brasilera  Teoria e Cultura (UFJF), analitzem com la no-repleció d'aquestes intencions, encara que només siga per un instant, suposa una escissió entre dos sentits d'una mateixa cosa, on allò esperat, allò que anticipa els paràmetres d'un món propi segons les nostres habitualitats, contrasta amb allò sorgit i inesperat, la qual cosa evidencia la presència d'una “alteritat”, d'un món “estrany” o no previst. Aquesta duplicitat pot ser repensada com una oportunitat per a la reflexió sobre la decepció i les possibilitats d'estranyam...

  Article publicat el 22/12/22 a: Investigaciones fenomenológicas , 19 (2022), pp. 119-138 A partir de l'aparentment contradictòria expressió “nostàlgia de futur”, en aquest article publicat a la revista Investigaciones fenomenológicas (UNED-SEFE) ens endinsem en l'anàlisi del complex entramat de tensions temporals subjacents a l'experiència humana, en concret sota la coloració del to nostàlgic.  En ell, tractarem d'analitzar les relacions d'interdependència que guarden els diferents horitzons temporals, tant en l'experiència nostàlgica com en l'experiència originària a què fa referència i que és matèria d'evocació.  En aquest context, posarem un èmfasi especial en el paper de les expectatives, i en la seva influència en la “futura” emergència de l'estat nostàlgic, un paper que, tot i actuar de manera preconscient, resulta essencial per comprendre la sensació de pèrdua de familiaritat que sent qui veu incomplertes aquestes pretensions. Llegir articl...

Article publicat el 21/3/22 a: Converses, papers d'antropologia En  Experiència i judici , Husserl aborda la “decepció”  ( Enttäuschung )  a la manera d’una obstrucció o incompliment de les intencions d’expectativa que es generen en tot procés perceptiu, o d’experiència en sentit general. Partint que l’experiència es plenifica a mesura que satisfem “l’afany tendenciós cap a maneres sempre noves de donar-se un mateix objecte”, l’obstrucció d’aquestes intencions, la no satisfacció d’allò que pronostiquem, resulta inherent al mateix procés d’experiència, en tant la completa.   Seguint l’autor, doncs, podríem dir com cada vivència d’un objecte –la visió d’un dau– ens dona, junt a la impressió rebuda –l’anvers–, una consciència concomitant d’allò que no apareix en la intuïció però que, tot i això, sabem constitutiu del mateix objecte vist –el seu revers, els costats que no hi son accessibles...–. D’aquesta manera, junt amb la impressió, generem una sèrie d’intencions amb ...

Article publicat a: Isegoría. Revista de filosofía moral y política . 65 (julio-diciembre 2021): e07 En aquesta ocasió analitzem com la nostàlgia refereix al dolor que sentim per la impossibilitat de recuperar un passat, el record del qual, provoca una sensació de reconfortant joia, per la qual ens atrau sense remei. Això ens aboca a una tendència reiterada a la rememoració, buscant aquest espai de familiaritat, de sentit, que sabem perdut, malgrat que confiem que redimible.  En aquest article,  publicat a la revista Isegoria (CSIC-IFS), analitzem aquesta possibilitat de retrobament que, en la seva expressió, possibilita el reconeixement potencial d'un mateix, és a dir, una oportunitat per reafirmar la continuïtat passat-present que reforça el desplegament d'un projecte de vida avui, de cara al futur. Llegir article a: El camino nostálgico como reconocimento de sí DOI:   https://doi.org/10.3989/isegoria.2021.65.07

Article publicat a: Agora: papeles de Filosofía, 40(2), 109-133 . En els darrers anys, almenys en les anomenades societats occidentals, s'ha consolidat una clara tendència a consumir productes que pretenen promoure un estat de nostàlgia en el consumidor: moda, cinema, televisió... tot allò que afecta el consum de masses, la seva estètica, es vesteix amb elements que intenten evocar part del passat del seu target , i funciona.  En aquest article, publicat a la revista Ágora (USC), analitzem, entenent el consum només com l'expressió més patent d'entre les presents, què ens motiva a buscar estímuls que evoquen el passat, què ens hi empeny i quant hi té a veure l'estat d'angoixa al qual ens arrossega la circumstància on vivim. Intentarem demostrar com la nostàlgia, més enllà de tòpics, s'ofereix com l'efugi més accessible i eficaç per emmascarar temporalment aquesta angoixa provocada per un medi percebut com inhòspit i fragmentat, i sense necessitat de renunci...

Article publicat a:  Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política N.º 61, 2019, pp 655-671 Deia Ortega que “la reabsorció de la circumstància és el destí concret de l'home”... però, què passa quan aquest es percep tan hostil que torna inviable tot projecte de vida?  En aquest article, publicat a la revista Isegoria (CSIC-IFS) reflexionem sobre les possibles respostes a una circumstància així. Preguntant-nos on busquem refugi i on ens hi emparem per continuar creient en la possibilitat d'un projecte de vida.  Entre altres opcions, el subjecte actual sembla tendir a buscar-lo en el passat, amb la mirada nostàlgica, entre els records i la tradició. Però això no esdevé excent de riscs. En tant passat, idealitzat, quan pretén afermar-se, se les ha de veure amb aquesta circumstància present, un xoc, el resultant, on podem trobar l'arrel que dóna expressió a molts dels conflictes socials actuals. Llegir article a:  La desconexión sistémica, las mira...

Article publicat a: Daimon, revista internacional de filosofía, núm. 75, 2018, pp. 177-190 La nostàlgia és l'efecte emocional que provoca la mirada que cerca entre els records la llar desapareguda, enyorada.  Per ella mateixa, com a indagació en la memòria, implica un cert grau d'entotsolament i individuació, ja que els records són en extrem particulars, un retorn al jo.  En aquest article de la revista Daimon (UM), reflexionem sobre quan aquesta nostàlgia es revesteix d'un afany restaurador, quan alberga pretensions socials i polítiques, aquest retorn es tradueix en un marcat distanciament entre el punt de vista personal i el de qualsevol altre, fins a resultar una amenaça per a la necessària hermenèutica del punt de vista aliè que exigeix tota convivència. Llegir article a:  La nostalgia restauradora, el ocaso de la hermenéutica del punto de vista ajeno DOI:  https://doi.org/10.6018/daimon/316391