La soledad en Sófocles, resonancias renovadas
Article publicat el 24/7/25 a: Estudios Clásicos, núm. 167 (2025), pp. 11-31
Malgrat el pas del temps i la distància cultural amb la qual les percebem, les tragèdies sofoclees mantenen una extraordinària capacitat per a emocionar-nos. Els seus personatges, més enllà de l'exotisme que puguin albergar a la nostra mirada, transmeten un sofriment que, no obstant això, continua sent-nos familiar, ressonant en la nostra sensibilitat, especialment avui, quan la solitud torna a ser tema d'interés.
Aquest article, publicat a la revista Estudios Clásicos (Sociedad Española de Estudios Clásicos), proposa una relectura de les seves tragèdies explorant les diferents experiències de solitud que encarnen els seus personatges, destacant aquells esdeveniments o decisions que, més enllà de les diferències culturals, aconsegueixen mantenir aquesta connexió afectiva amb el lector. Amb això pretenem mostrar com aquests personatges ofereixen, no sols un gaudi estètic, sinó oportunitats de retrobament i reconeixement amb un mateix i les seves solituds; oportunitats per a reflexionar i aprendre de l'experiència aliena, dislocats de la nostra mirada circumscrita, per a descobrir una vegada més com el mateix pot ser viscut de moltes maneres, més enllà de la preocupació que ens susciti.
