Jorge Montesó Ventura

Article publicat el 24/7/25 a: Estudios Clásicos, núm. 167 (2025), pp. 11-31 Malgrat el pas del temps i la distància cultural amb la qual les percebem, les tragèdies sofoclees mantenen una extraordinària capacitat per a emocionar-nos. Els seus personatges, més enllà de l'exotisme que puguin albergar a la nostra mirada, transmeten un sofriment que, no obstant això, continua sent-nos familiar, ressonant en la nostra sensibilitat, especialment avui, quan la solitud torna a ser tema d'interés.  Aquest article, publicat a la revista Estudios Clásicos (Sociedad Española de Estudios Clásicos), proposa una relectura de les seves tragèdies explorant les diferents experiències de solitud que encarnen els seus personatges, destacant aquells esdeveniments o decisions que, més enllà de les diferències culturals, aconsegueixen mantenir aquesta connexió afectiva amb el lector. Amb això pretenem mostrar com aquests personatges ofereixen, no sols un gaudi estètic, sinó oportunitats de retrobam...

  Article publicat el 30/05/23 a: Open Insight , vol.14, núm. 31 (2023), pp. 41-61 En aquest article, publicat en la revista mexicana Open Insight (CISAV), parlem de quan la decepció d'intencions d'expectativa afecta a objectes rellevants per al subjecte, la seva anul·lació pot provocar una pèrdua de familiaritat respecte de l'horitzó de quotidianitat. Aquesta pot derivar, entre altres estats, en l'aparició d'un de nostàlgic que, en la seva expressió, no es limitarà a embolcallar-nos amb la seva coloració sinó que guarda una intencionalitat, en forma d'anhel per allò perdut, capaç d'objectivar-se i, per tant, de ser utilitzat com a font de motivació a l'hora d'instaurar respostes —en plural— davant aquesta pèrdua; respostes, veurem, que poden orientar-se a l'autoprotecció enfront del lapse originat en l'esmentada decepció. Llegir article a: De la decepción a la nostalgia: una respuesta de autoprotección DOI:   https://doi.org/10.23924/oi.v14i...

  Article publicat el 23/12/22 a: Teoria e Cultura vol. 17 (3):  Dossiê Autoetnografias: (In)visibilidades, reflexividades e interações entre “Eus” e “Outros”   La decepció d'intencions d'expectativa pot arribar a suposar una pèrdua de familiaritat respecte de l'horitzó d'operativitat, fet que, gestionat de la manera adequada por resultar molt interessant per a tot investigador.  En aquest article, publicat en la revista brasilera  Teoria e Cultura (UFJF), analitzem com la no-repleció d'aquestes intencions, encara que només siga per un instant, suposa una escissió entre dos sentits d'una mateixa cosa, on allò esperat, allò que anticipa els paràmetres d'un món propi segons les nostres habitualitats, contrasta amb allò sorgit i inesperat, la qual cosa evidencia la presència d'una “alteritat”, d'un món “estrany” o no previst. Aquesta duplicitat pot ser repensada com una oportunitat per a la reflexió sobre la decepció i les possibilitats d'estranyam...

  Article publicat el 22/12/22 a: Investigaciones fenomenológicas , 19 (2022), pp. 119-138 A partir de l'aparentment contradictòria expressió “nostàlgia de futur”, en aquest article publicat a la revista Investigaciones fenomenológicas (UNED-SEFE) ens endinsem en l'anàlisi del complex entramat de tensions temporals subjacents a l'experiència humana, en concret sota la coloració del to nostàlgic.  En ell, tractarem d'analitzar les relacions d'interdependència que guarden els diferents horitzons temporals, tant en l'experiència nostàlgica com en l'experiència originària a què fa referència i que és matèria d'evocació.  En aquest context, posarem un èmfasi especial en el paper de les expectatives, i en la seva influència en la “futura” emergència de l'estat nostàlgic, un paper que, tot i actuar de manera preconscient, resulta essencial per comprendre la sensació de pèrdua de familiaritat que sent qui veu incomplertes aquestes pretensions. Llegir articl...

Article publicat el 21/3/22 a: Converses, papers d'antropologia En  Experiència i judici , Husserl aborda la “decepció”  ( Enttäuschung )  a la manera d’una obstrucció o incompliment de les intencions d’expectativa que es generen en tot procés perceptiu, o d’experiència en sentit general. Partint que l’experiència es plenifica a mesura que satisfem “l’afany tendenciós cap a maneres sempre noves de donar-se un mateix objecte”, l’obstrucció d’aquestes intencions, la no satisfacció d’allò que pronostiquem, resulta inherent al mateix procés d’experiència, en tant la completa.   Seguint l’autor, doncs, podríem dir com cada vivència d’un objecte –la visió d’un dau– ens dona, junt a la impressió rebuda –l’anvers–, una consciència concomitant d’allò que no apareix en la intuïció però que, tot i això, sabem constitutiu del mateix objecte vist –el seu revers, els costats que no hi son accessibles...–. D’aquesta manera, junt amb la impressió, generem una sèrie d’intencions amb ...