En els darrers anys, almenys en les anomenades societats occidentals, hem vist com la nostàlgia s'ha consolidat com un estat d'ànim d'observació imprescindible per comprendre el nostre comportament actual. Ho observem en expressions que van des del consum de masses, on la nostra atenció és captada mitjançant estètiques que intenten evocar part del nostre passat, fins al ressorgir de moviments socials que utilitzen la seva particular lectura dels relats històrics per reforçar les seves files.
En aquest llibre analitzem, considerant aquestes expressions com a exemples d'una sensibilitat més profunda, què ens motiva a buscar estímuls que evoquen passat, què n'obtenim a canvi i quant hi té a veure l'estimació que fem de la nostra societat actual, per molts percebuda com inhòspita i poc facilitadora per al desplegament dels seus projectes de vida.
Alhora, i davant d'això, indagarem les possibilitats que la nostàlgia, degudament gestionada, ofereix, ja no com a estratègia per sortejar el present mitjançant un passat irrepresentable, sinó com una finestra de possibilitat per atendre'l amb un to distint, des d'una instal·lació que permeti reconèixer-lo –i reconèixer-nos– sota una perspectiva alternativa que tregui a la llum noves oportunitats de prosperitat.
www.themata.net
* * *
El coneixement és un bé necessari per al desenvolupament de tot ésser humà, desitgem comprendre el funcionament de tot allò que, d'alguna manera, ens afecta i implica. Ens és tan propi que arribem a definir el ser de l'home com un ésser preocupat i ocupat en i amb el món, interessat per ell, obert amb un gest de gosadia cognoscitiva que no es dóna sinó mitjançant la nostra capacitat d'atendre'l, d'abocar la vida de consciència sobre ell i assolir, amb això, una lleu pàtina de consol davant del desassossec que ens provoca allò desconegut, amenaçant o indefinit. Aquest mecanisme que posa en marxa la nostra atenció, que neix precisament per descobrir realitat, és el que es pretén aquí.
Aquest treball busca conèixer com, mitjançant l'atenció, realitzem aquest transcendental enllaç entre consciència i realitat, com es dóna el procés de coneixement –de descobriment–, què el genera, què l'empeny, com es dóna i quan es considera consumat.
www.themata.net
* * *
L'atenció és un dels fenòmens psicològics més presents a l'obra orteguiana i, alhora, un dels més desatesos per la crítica. Habitualment el fenomen ha quedat eclipsat per idees tradicionalment més nodals com la de “perspectiva”, però no podem ignorar que idees com aquesta troben el seu fonament precisament sobre el fenomen de l'atenció, cosa que li atorga una importància a considerar.
En aquest llibre, mitjançant una revisió crítica dels textos orteguians, es desplega i reuneix un conjunt d'arguments amb què defensar la centralitat de l'atenció en el pensament orteguià oferint, amb ella, un dels elements cardinals en l'estructuració sistemàtica de la seva obra, doncs, com veurem, és a l'atenció on l'autor troba el fonament per edificar el seu mètode perspectivista i, alhora, on descansa certa possibilitat de cristal·litzar la seva doctrina raciovitalista.
