La desconexión sistémica, las miradas centrípetas y sus efectos nostálgicos


Deia Ortega que “la reabsorció de la circumstància és la destinació concreta de l'home”, però què passa quan aquesta es percep tan hostil que torna inviable tot projecte de vida? En aquest article reflexionem sobre les possibles respostes a una circumstància així; on busquem refugi i on ens hi emparem per continuar creient en la possibilitat d'un projecte de vida. Entre altres opcions, el subjecte actual sembla tendir a buscar-lo en el passat, amb la mirada nostàlgica, entre els records i la tradició. Però això no passa excent de riscos. En tant passat, idealitzat, quan pretén afermar-se, se les ha de veure amb aquesta circumstància, i el xoc resultant dóna expressió a molts dels conflictes socials actuals.