Taller d'Interpretacions Intempestives
Decàleg de Bones Pràctiques del Taller:
1. “Reducció”: Per aproximar-nos a la realitat a estudiar cal tenir present que aquesta serà viscuda sempre a través d’allò que som, dels nostres preconeixements, de creences, de tradicions. Abans, doncs, d’analitzar-la caldrà fer epojè de tots els nostres coneixements amb el propòsit de reduir al màxim la cosa al fenomen que és.
2. “Heisenberg”: Cada cop que ens aproximem a una realitat, siga aquesta la que siga (material, cultural, imaginària...) cal que especifiquem de manera prèvia els experiments i les eines concretes amb les quals anem a observar-la, d’altra manera quedarà injustificada l’aproximació i, per tant, no tindrà valor heurístic.
3. “Russell”: La capacitat d’innovar i generar noves disposicions al respecte de la realitat viscuda no necessàriament ha de mantenir un patró lineal i progressiu, la capacitat de generar nous confins contempla la circularitat i el retorn. Som alhora pro-spectius, pre-spectius i per-spectius.
4. “Ørsted”: Tota aproximació a la realitat serà una aproximació situada, donat que cadascú de nosaltres som exponent d’una època determinada (un espai i un temps físic i cultural), l’altre (l’ens observat), si es subjecte o producció immaterial, també ho serà. Cal tenir present, doncs, les distàncies inherents als salts epocals i justificar el mode en que pretenem salvar-les.
5. “Kepler”: Tota aproximació a la realitat produirà una realitat viscuda, i com a tal una realitat interpretada. La realitat serà doncs la de cadascú, és a dir, se dirà en plural i de moltes maneres, excedir-se serà imposar-se.
6. “Resituació”: Qualssevol accions que realitzem –presents i intencionades– convindrà que siguen resultat d’un procés de conscienciació prèvia de la realitat que ens circumda. Serà la única manera d’actuar responsablement, fent-nos càrrec del nostre temps.
7. “Lippershey”: Deguda la nostra ubicació espaitemps, tota mirada serà sempre una mirada parcial, un punt de vista de les coses, una perspectiva. No podem vore, doncs, allò que no “pre-veiem”, allò que excedeix el nostre horitzó, real i imaginari. En sentit estricte mai ningú ha vist una poma, només aspectes parcials d’aquesta.
8. “Itard”: En tota aproximació a un fenomen donat cal considerar els efectes que la nostra observació causa al propi fenomen, ja que el efecte de reacció sempre es produeix, fins al punt de modificar el propi fenomen.
9. “Laussedat”: Per obtenir una visió el més plena possible de la pròpia realitat cal que siguem capaços, no sols de prendre consciència de la parcialitat de la nostra mirada, sinó de poder abandonar-la –a través de la metàfora– esgarrant el nucli identitari que ens confina, podent així retornar amb la capacitat de sentir estranyament per allò que som.
10. “Cooper” : Tot arxiu generat serà un artefacte desarrelat de la realitat que pretén aprehendre -un simulacre-. Serà necessària la constant confrontació i adaptació dels arxius a aquesta, acomodant-los als nous usos vitals, interpretant-los des de les noves perspectives.
11. Genera la teua "Interpretació Intempestiva":
