Observació i responsabilitat:
Com l’observació afecta, ja no sols a la percepció de la realitat (la realitat per a mi), sinó a la realitat en ella mateixa és un fet que ja gairebé no es discuteix. Els avanços en mecànica quàntica han evidenciat com la realitat es veu conformada per l’observació. Però sense anar tan lluny, detenint-nos simplement en l’observació macroscòpica, concretament en l’observació d’altres éssers, especialment humans, l’observació tampoc resulta asèptica davant la realitat que li envolta. Obviant –donant per descomptat– que tota observació implica certa interpretació situada (realitat per a mi), hem de tenir present que la simple observació també genera en l’observat cert grau de reactivitat pel fet de sentir-se atès, és a dir, la presència de l’observador o la consciència de ser observat genera en la persona atesa una alteració significativa al seu comportament habitual, per defensa, per desitjabilitat social, etc..
Tot plegat planteja un dilema ètic (en quant a la responsabilitat de l’observador) pel que fa als treballs de camp, especialment si el que es pretén es observar un fenomen sense alterar-lo el més mínim, és a dir, per tal de conservar-lo en el seu estat originari (podem parlar tant de les expedicions que cerquen vida a altres planetes com dels etnògrafs que examinen cultures ancestrals). En qualsevol cas, la presència de l’observador altera la realitat fins al punt que quasi podríem parlar d’un efecte paradoxal, ja que volem observar just allò que la nostra presència priva.
Cal, per tant, observar-ho tot?
Potser la resposta haja de ser que sí, però això no implica que desestimem els efectes de la nostra incontenible observació. Una reacció que sempre serà previsible o, el més preocupant, ètica.
Al temps, la responsabilitat de l’observador transcendeix el moment d'observació, cal ser molt rigorós en com aquesta realitat observada (alterada) es presentada a la comunitat, cal anar amb comte amb conceptes com «veritat», «autenticitat», «genuïnitat»… i especialment en com utilitzem els testimonis (sobre tot si són éssers vius) alhora de defensar els nostres arguments, sia el cas que ens convertim en generadors de fal·làcies i fabricants d’inadaptats.
