Ortega y el fenómeno de la atención

Article publicat a: Revista de Historia de la Psicología, vol. 36, núm. 2, 2015 (junio), pp. 47-66.


El fenomen de l'atenció és un dels fenòmens psicològics més presents a l'obra orteguiana i, potser, un dels grans oblidats per la crítica especialitzada. Tret de comptades ocasions, el fenomen ha quedat eclipsat per idees tradicionalment més nodals com són la de «perspectiva» o «vida». Però no podem ignorar que el fonament de les idees esmentades es troba precisament en el fenomen de l'atenció. Com intentarem mostrar en aquest article –mitjançant una revisió del tema en el marc del seu pensament–, és a l'atenció on Ortega trobarà el fonament per edificar el seu mètode perspectivista i, alhora, on descansa certa possibilitat de cristal·litzar la seva doctrina, el raciovitalisme. Com veurem, serà mitjançant l'atenció com Ortega aconsegueixi argumentar com el «jo» i «la meva circumstància» arriben a correspondre's en una coexistència directa donant així fonament al que defineix com a única realitat radical: «la meva vida».