El análisis existencial de Binswanger y la antropología orteguiana, puntos de encuentro

Article publicat a: Éndoxa: series filosóficas, núm. 39, 2017, 285-303

A l'aplicació de l'Analítica Existencial heideggeriana al camp de la psiquiatria, Binswanger es va veure amb la necessitat de transcendir certs aspectes del seu pensament encaminant el seu plantejament ontològic a una tematització de calat antropològic. Aquesta interpretaria l'existència com l'existència de cada subjecte particular al seu món viscut. Tenint present que, per a Binswanger, el món contemplava innegociablement l'“altre”, el model de ser-en-el-món s'ampliaria a ser-en-el-món-amb-altres, per la qual cosa la noció de Sorge, orientada cap a un mateix, es veuria igualment ampliada a la de Liebe, implicant aquest amor a l'alteritat. Aquestes progressions, com veurem a l'article, desperten no pocs acostaments al pensament orteguià. Així, advertim la proximitat a la idea de “vida”; a les seues nocions antropològiques i intents de catalogació sociològica; la idea de “preocupació” com a cura, que contempla la circumstància com a part de “la meva vida” i, en ella, necessàriament a l'altre com a proïsme. Aquestes i altres connexions entre ambdós autors és el que analitzem al present article.

Llegir article a: El análisis existencial de Binswanger y la antropología orteguiana, puntos de encuentro