El análisis existencial de Binswanger y la antropología orteguiana, puntos de encuentro

Article publicat a: Éndoxa: series filosóficas, núm. 39, 2017, pp. 285-303

En l'aplicació de l'Analítica Existencial heideggeriana al camp de la psiquiatria, Binswanger es va veure amb la necessitat de transcendir certs aspectes del seu pensament encaminant el seu plantejament ontològic a una tematització de calat antropològic. 

Aquesta interpretaria l'existència com l'existència de cada subjecte particular al seu món viscut. Tenint present que, per a Binswanger, el món contemplava innegociablement l'altre, el model de ser-en-el-món s'ampliaria a ser-en-el-món-amb-altres, per la qual cosa la noció de Sorge, orientada cap a un mateix, es veuria igualment ampliada a la de Liebe, implicant aquest amor a l'alteritat. 

Aquestes progressions, com veurem en aquest article publicat a la revista Éndoxa (UNED), desperten no pocs acostaments al pensament orteguià. Així, advertim la proximitat a la idea de “vida”; a les seues nocions antropològiques i intents de catalogació sociològica; la idea de “preocupació” com a cura, que contempla la circumstància com a part de “la meva vida” i, en ella, necessàriament a l'altre com a proïsme. Aquestes i altres connexions entre ambdós autors és el que analitzem al present article.


Llegir article a: El análisis existencial de Binswanger y la antropología orteguiana, puntos de encuentro