Pedra, memòria, finitud… reflexions al voltant dels despoblats
Article publicat el 19/2/23 a: Converses, papers d'antropologia Queda, en el bell mig de la Serra d’Espadà, un petit despoblat que, tot i la debilitat que els anys i les inclemències li ocasionen, remou la meva consciència cada cop que el visite. Xinquer és el que resta d’una antiga població rural, un vestigi convertit en monument improvisat que, sense pretendre-ho, lloreja els temps en què els nostres avis vivien d’una manera distinta a la d’avui, lligats a la terra, per a bé o per a mal; en tot cas, temps pretèrits que fan d’aquest despoblat, com de tants altres, una bellíssima oda a la finitud. Arribar als seus voltants implica, en el mateix recorregut, un trànsit interesant. Inicialment pot semblar un passeig trivial, però a mesura que ens endinsem en el bosc provoca un rencontre estrany amb allò familiar. Tots els ingredients –vegetació, fauna, el mateix relleu que es peregrina– formen part de l’escenari de quotidianitat que qualsevol seria capaç de reconèixer com...