Jorge Montesó Ventura

Article publicat a: Daimon, revista internacional de filosofía, núm. 75, 2018, pp. 177-190 La nostàlgia és l'efecte emocional que provoca la mirada que cerca entre els records la llar desapareguda, enyorada.  Per ella mateixa, com a indagació en la memòria, implica un cert grau d'entotsolament i individuació, ja que els records són en extrem particulars, un retorn al jo.  En aquest article de la revista Daimon (UM), reflexionem sobre quan aquesta nostàlgia es revesteix d'un afany restaurador, quan alberga pretensions socials i polítiques, aquest retorn es tradueix en un marcat distanciament entre el punt de vista personal i el de qualsevol altre, fins a resultar una amenaça per a la necessària hermenèutica del punt de vista aliè que exigeix tota convivència. Llegir article a:  La nostalgia restauradora, el ocaso de la hermenéutica del punto de vista ajeno DOI:  https://doi.org/10.6018/daimon/316391

Article publicat a: Daimon, revista internacional de filosofía , núm. 74, 2018, pp. 137-153 La filosofia sempre ha mostrat preocupació pels interessos humans en el seu estudi del coneixement.  Actualment, amb la irrupció de nous hàbits socials promoguts per l'ús massiu de xarxes, aquesta preocupació està mudant cap a un vessant d'anàlisi més pràctic. Els interessos, rectors de la nostra atenció i, en conseqüència, del coneixement, han esdevingut objecte de mercantilització de marques comercials.  Aquesta voràgine ha contribuït a fer que les xarxes socials es converteixin en grans bancs d'interessos oberts al negoci de la nostra intimitat, una conducta que desperta no poques controvèrsies ètiques i que, cada cop més, reclama del nostre exercici. Sobre això, i els seus efectes, parlem en aquest article de la reivsta Daimon (UM). Llegir article a: Los intereses, el objeto especulativo de la redes sociales. Una cuestión ética DOI:  https://doi.org/10.6018/daimon/267821...

Arnal, P. (2017). La conversación .   Advertía un eminente pensador que cuando alguien pretenda mostrarnos una verdad, “que no nos la diga, simplemente que aluda a ella con un breve gesto, gesto que inicie en el aire una ideal trayectoria, deslizándonos por la cual lleguemos nosotros mismos hasta los pies de la nueva verdad” pues, al fin y al cabo, ¿qué es la verdad sino un descubrimiento ( ἀλήθεια )?  La conversación es, justamente, uno de los caminos de acompañamiento hacia la verdad, un paseo dialéctico en el que las personas comparten su modo de ver el mundo e invitan al otro a participar de su perspectiva, sin imposiciones, sin apremio. La conversación es un marco para la expresión y captación de lo expresado, un contexto donde retirar la cubierta de aislamiento que nos enclaustra y trazar un puente a la alteridad, uno por el que dejar fluir ideas, afectos, opiniones, aluviones de intimidad que refuerzan convicciones y evocan dudas, o lo que es lo mismo, fisuras en nuest...

Article publicat a:  Contrastes. Revista Internacional de Filosofía, vol. 22, núm. 2 (2017), pp. 107-122 L'atenció, per les seves múltiples funcions i permeabilitat a aspectes emocionals i culturals, és un fenomen de difícil definició. Alhora, allò que d'una banda dificulta la seva aprehensió, de l'altra el converteix en una peça fonamental per comprendre el comportament humà, particularment la manera com interactua amb el seu entorn.  En aquest article, publicat a la revista Contrastes (UMA), volem revisar el paper de l'atenció en els processos de presa de consciència que permeten al subjecte una adaptació adequada al medi i com, a través d'ella, configurar la seva perspectiva de la realitat, del seu «món». Llegir article a:  La atención como fenómeno de apertura cognoscitiva al mundo. Una aproximación fenomenólogica. DOI:  https://doi.org/10.24310/Contrastescontrastes.v22i2.3478

Article publicat a: Éndoxa: series filosóficas , núm. 39, 2017, pp. 285-303 En l'aplicació de l'Analítica Existencial heideggeriana al camp de la psiquiatria, Binswanger es va veure amb la necessitat de transcendir certs aspectes del seu pensament encaminant el seu plantejament ontològic a una tematització de calat antropològic.  Aqu esta interpretaria l'existència com l'existència de cada subjecte particular al seu món viscut. Tenint present que, per a Binswanger, el món contemplava innegociablement l'altre, el model de ser-en-el-món s'ampliaria a ser-en-el-món-amb-altres, per la qual cosa la noció de Sorge , orientada cap a un mateix, es veuria igualment ampliada a la de Liebe , implicant aquest amor a l'alteritat.  Aquestes progressions, com veurem en aquest article publicat a la revista Éndoxa (UNED), desperten no pocs acostaments al pensament orteguià. Així, advertim la proximitat a la idea de “vida”; a les seues nocions antropològiques i intents d...

Article publicat a: Revista de Estudios Orteguianos , núm. 35, 2017, 87-109 . L'atenció, per a Ortega, sempre va ser alguna cosa més que un fenomen cognitiu. Pel seu caràcter projectiu, per la vinculació als interessos del subjecte, representava l'element copulatiu que permetia la coexistència del jo amb la seva circumstància; l'escotilló pel qual obrir-se al món i embeure's d'ell, determinant quines faccions de realitat aprehendre i quines no.  Com veurem en aquest article publicat a Estudios Orteguianos (FOM), l'atenció, per a Ortega, era l'eina que convertia la impressió en concepte i, per això, un element fonamental per a tot coneixement de la realitat. Quan va pretendre un canvi en la manera de comprendre i transformar la pròpia cultura, aquesta es va erigir com l'eina més apreciada. Cosultar article a: La atención como herramienta de cambio cultural en Ortega.

Article publicat a: Investigaciones fenomenológicas , núm. 13, 2016, pp. 107-126. Molt s'ha discutit sobre la idoneïtat de situar Vygotski a l'Olimp de la psicologia. Encara avui, 80 anys després, les seves teories continuen despertant tants partidaris (defensors de la seva originalitat) com efusius detractors que abracen les insuficiències metodològiques dels seus treballs.  Una de les insuficiències que, segons el nostre parer, ha acusat més és la falta d'una sòlida fonamentació teòrica que dote de sentit el gran cúmul de dades i resultats de què disposa. Per això, l'objectiu del present article és mostrar una sortida factible que passaria per la trobada, o retrobada en ocasions, amb certes posicions fenomenològiques, per al cas, des dels estudis fenomenològics de la percepció i la seva atenció al pes dels predicats culturals, on el llenguatge s'erigeix com a element principal i, alhora, punt d'unió amb Vygotski, cosa que ajudarà sens dubte a reforçar els fon...

Article publicat a: Ágora: papeles de filosofía , vol. 35, núm. 36, 2016, pp. 157-175 . La “percepció” és un dels elements imprescindibles per a la comprensió del pensament orteguià: és la via per la qual la nostra consciència s'obre a allò circumdant, fonament de tota perspectiva i, en conseqüència, element fonamental per a l'autor.  Alhora, és un dels elements que converteix el pensador madrileny en un dels estudiosos més originals en aquest camp.  Aquest article, publicat a la revista Ágora (USC), pretén mostrar com, per a Ortega, ja des dels seus inicis, la seva filosofia de la percepció —de matriu perspectivista—, en fonamentar-se en la mundaneïtat de l'individu i donar suport a la seva percepció cognoscitiva sobre el fenomen de l'atenció, inclou o muda, d'una manera gens forçada, a una filosofia de la cultura, ja que quan Ortega parla de percepció, ho fa sempre en tant percepció amb predicats culturals. Va ser Ortega un dels primers a advertir l'ine...

Article publicat a:   Investigaciones fenomenológicas , vol. 12, 2015, pp. 137-156 . L'atenció és un fenomen fonamental per comprendre l'abast de la metodologia perspectivista en Ortega, per tant, un bon instrument per aprofundir en l'estudi de l'aplicabilitat de la filosofia raciovitalista. Al mateix temps, pel seu fàcil rastreig en l'obra del madrileny, resulta un bon òcul per indagar sobre les fonts que van influenciar Ortega en l'establiment de la mateixa i, per tant, en la conformació de la seva metodologia.  Aquest article, publicat a Investigaciones fenomenológicas (UNED-SEFE), mostra els resultats d'un estudi realitzat a partir d'una anàlisi del fenomen de l'atenció a l'obra orteguiana, el quals ens portarà a trobar, en els estudis fenomenològics de la percepció, el nucli principal de tal influx. Un fet que, sens dubte, accentua el paper de la fenomenologia a l'establiment del pensament orteguià. Llegir article a: Las fuentes or...

Reflexió publicada a Sons de la Mediterrània . 26/01/16 És possible que, degut al títol de l’article, hom espere trobar en aquestes línies un espai de reflexió sobre les senyes d’identitat valencianes a través de les nostres músiques. Música valenciana, música en valencià, són efectivament dues modalitats de música que es fa al País Valencià i que, d’alguna manera, afecten o impliquen aspectes de la nostra identitat. Per tant, podríem dir que sí, que el motiu del present article és reflexionar una mica sobre alguns aspectes identitaris, però estem obligats a matisar l’afirmació, doncs seria molt agosarat per la nostra banda pretendre un tema tan bast en un espai tan breu. Direm més, al nostre parer reflexionar i valorar les senyes d’identitat d’un poble ja ens sembla, en si mateix, una tasca, si menys no, controvertida i atrevida per part de qui la practique, doncs mai deixa en bona situació a qui la pretén. Definir senyes d’identitat sol acabar sent una tasca excloent, principalment p...

Article publicat a: Revista de Historia de la Psicología , vol. 36, núm. 2, 2015 (junio), pp. 47-66 . El fenomen de l'atenció és un dels fenòmens psicològics més presents a l'obra orteguiana i, potser, un dels grans oblidats per la crítica especialitzada. Tret de comptades ocasions, el fenomen ha quedat eclipsat per idees tradicionalment més nodals com són la de «perspectiva» o «vida». Però no podem ignorar que el fonament de les idees esmentades es troba precisament en el fenomen de l'atenció.  Com intentarem mostrar en aquest article publicat a la Revista de Historia de la Psicología (SEHP), mitjançant una revisió del tema en el marc del seu pensament, és a l'atenció on Ortega trobarà el fonament per edificar el seu mètode perspectivista i, alhora, on descansa certa possibilitat de cristal·litzar la seva doctrina, el raciovitalisme.  Com veurem, serà mitjançant l'atenció com Ortega aconsegueixi argumentar com el «jo» i «la meva circumstància» arriben a co...

Reflexió publicada a:  Sons de la Mediterrània . 14/04/2014. Hi ha instal·lat un hàbit, pervers, entre els artistes –segurament agreujat per les industries que els impulsen– de voler ser iniciadors d’alguna cosa: siga un estil, un concepte, un discurs. La novetat, la innovació, s’ha convertit en una meta en sí mateix, i esbiaixa el treball dels creadors obsessionats per assolir-la. S’ha neulit molt el plaer pel procediment, per l’elaboració, per l’artesania. En les arts, impera una mena d’histrionisme patològic, una necessitat irremissible de cridar desmesuradament l’atenció i ser, sobre tot, precoç. L’artista estudia l’entorn amb la intensió de superar-lo, d’avantatjar-lo. Gairebé no es gaudeix del concepte, del sentit de l’obra, no hi ha temps, l’oportunitat és massa efímera i cal estar, sempre, a l’aguait de no quedar-se enrere. La pressió que sotmet a l’artista és gran, tant com inassolible la meta que es marca. La innovació té la paradoxal característica de de...