Anthropolis

A la recerca de la soledat   (2025):  un espai on explorar l’abast i els indrets de la soledat” pretén ser un podcast relaxat i reflexiu per un món accelerat.   Parteix de la motivació de pensar i compartir la complexitat del fenòmen de la soledat. Explora el fenòmen des de diferents vessants construint un temps de conversa que incorpora diferents veus que s’interpel·len, es complementen i, sobretot, es fan preguntes.    És una iniciativa conjunta de Laura Coll-Planas de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i Jorge Montesó Ventura de la  Fundació Diagrama . S’enmarca en la Línea “Benestar social i emocional, bioètica, arts i humanitat” del  Grup de Recerca M3O . Compta la col·laboració de la Unitat de Divulgació Científica de la UVic-UCC i UVic Ràdio. Podeu escoltar-ho a:      Spotify      /     Youtube

Article publicat el 9/12/24 a: Endoxa, series filosóficas, núm. 54 (2024), pp. 217-239    La nostàlgia s'ha convertit en un dels temples d'ànim protragonistes a l'hora de condicionar el nostre comportament en les anomenades societats occidentals. S'aprecia en fenòmens que cobreixen des del consum de lleure fins al ressorgiment de moviments d'inspiració idealista que mobilitzen part de les resistències que trovem avui dia. En aquest article analitzem aquesta presència, contrastant la hipòtesi que la nostàlgia emergeix com a resposta a l'angoixa que aquestes societats provoquen en els seus ciutadans, subjectes que jutgen la seva circumstància, per la incertesa i la desesperança que els genera, com a inhòspita i resistent al desenvolupament dels seus projectes vitals. Llegir article a: Nostalgia como anhelo del presente que nunca llegó a ser

  Capítol en: PIEROSARA, Silvia (Ed.), Reactualising Emancipation in Contemporary Ethical Discourse, Cambridge Scholars Publishing, 2024,  pp. 61-77   En el present capítol fem una analisi de com l'experiència de la nostàlgia, lluny de ser compresa necessàriament com una eina de persuació col·lectiva o com un refugi davant un present no desitjat, pot arribar a ser-ho -també- viscuda com una eina d'emacipació.  El plexe reflexiu que possibilita l'enyor per un passat viscut és alhora una oportunitat pel retrobament, per al reconeixement d'un mateix des d'un mateix, la qual cosa ofereix una via amb què "cosir" discontinuïtats reconsiderant la vida des d'una perspectiva unitària. Referim a oportunitats -en plural- per revisar errors del passat, per reconsiderar encerts o per reforçar elements oblidats que puguen recobrar rellevància als nostres ulls presents, permetent-nos, al contrari del que esdevé quan la nostàlgia és estimulada des de fora, l'encon...

  Article publicat el 30/05/23 a: Open Insigt , vol.14, núm. 31 (2023), pp. 41-61 Quan la decepció d'intencions d'expectativa afecta a objectes rellevants per al subjecte, la seva anul·lació pot provocar una pèrdua de familiaritat respecte de l'horitzó de quotidianitat. Aquesta pot derivar, entre altres tremps, en l'aparició d'un estat nostàlgic que, en la seva expressió, no es limitarà a embolicar-nos amb la seva coloració sinó que guarda una intencionalitat, en forma d'anhel pel perdut, capaç d'objectivar-se i, per tant, de ser utilitzada com a font de motivació per a instaurar respostes —en plural— davant aquesta pèrdua; respostes, veurem, que poden orientar-se a l'autoprotecció enfront del lapse originat en la decepció. Llegir article a: De la decepción a la nostalgia: una respuesta de autoprotección

Article publicat el 19/2/23 a:  Converses, papers d'antropologia Queda, en el bell mig de la Serra d’Espadà, un petit despoblat que, tot i la debilitat que els anys i les inclemències li ocasionen, remou la meva consciència cada cop que el visite.  Xinquer  és el que resta d’una antiga població rural, un vestigi convertit en monument improvisat que, sense pretendre-ho, lloreja els temps en què els nostres avis vivien d’una manera distinta a la d’avui, lligats a la terra, per a bé o per a mal; en tot cas, temps pretèrits que fan d’aquest despoblat, com de tants altres, una bellíssima oda a la finitud. Arribar als seus voltants implica, en el mateix recorregut, un trànsit interesant. Inicialment pot semblar un passeig trivial, però a mesura que ens endinsem en el bosc provoca un rencontre estrany amb allò familiar. Tots els ingredients –vegetació, fauna, el mateix relleu que es peregrina– formen part de l’escenari de quotidianitat que qualsevol seria capaç de reconèixer com...

  Article publicat el 23/12/22 a: Teoria e Cultura vol. 17 (3):  Dossiê Autoetnografias: (In)visibilidades, reflexividades e interações entre “Eus” e “Outros”   La decepció d'intencions d'expectativa pot arribar a suposar una pèrdua de familiaritat respecte de l'horitzó d'operativitat molt interessant per a tot investigador. La no-repleció d'aquestes intencions, encara que només siga per un instant, suposa una escissió entre dos sentits d'una mateixa cosa on allò esperat, allò que anticipa els paràmetres d'un món propi segons les nostres habitualitats, contrasta amb allò sorgit i inesperat, que evidencia la presència d'una “alteritat”, d'un món “estrany” o no previst. Aquesta duplicitat pot ser repensada com una oportunitat per a la reflexió sobre la decepció i les possibilitats d'estranyament, però també per al reconeixement de un mateix, una trobada on interrogar què subjau a la formació d'aquestes intencions, i que parla d'aquesta expe...

  Article publicat el 22/12/22 a: Investigaciones fenomenológicas , 19 (2022), pp. 119-138 A partir de l'aparentment contradictòria expressió “nostàlgia de futur”, en aquest article ens endinsem en l'anàlisi del complex entramat de tensions temporals subjacents a l'experiència humana, en concret sota la coloració del to nostàlgic. Tractarem d'analitzar les relacions d'interdependència que guarden els diferents horitzons temporals, tant en l'experiència nostàlgica com en l'experiència originària a què fa referència i que és matèria d'evocació.  En aquest context, posarem un èmfasi especial en el paper de les expectatives, i en la seva influència en la “futura” emergència del temple nostàlgic, un paper que, tot i actuar de manera preconscient, resulta essencial per comprendre la sensació de pèrdua de familiaritat que sent qui veu incomplertes aquestes pretensions. Llegir article a:  “Nostalgia de futuro”, expectativas pasadas en la no-experiencia del prese...

Article publicat el 21/3/22 a: Converses, papers d'antropologia En  Experiència i judici , Husserl aborda la “decepció”  ( Enttäuschung )  a la manera d’una obstrucció o incompliment de les intencions d’expectativa que es generen en tot procés perceptiu, o d’experiència en sentit general. Partint que l’experiència es plenifica a mesura que satisfem “l’afany tendenciós cap a maneres sempre noves de donar-se un mateix objecte”, l’obstrucció d’aquestes intencions, la no satisfacció d’allò que pronostiquem, resulta inherent al mateix procés d’experiència, en tant la completa.   Seguint l’autor, doncs, podríem dir com cada vivència d’un objecte –la visió d’un dau– ens dona, junt a la impressió rebuda –l’anvers–, una consciència concomitant d’allò que no apareix en la intuïció però que, tot i això, sabem constitutiu del mateix objecte vist –el seu revers, els costats que no hi son accessibles...–. D’aquesta manera, junt amb la impressió, generem una sèrie d’intencions amb ...

Article publicat a: Isegoría. Revista de filosofía moral y política . 65 (julio-diciembre 2021): e07 La nostàlgia refereix al dolor que sentim per la impossibilitat de recuperar un passat, el record del qual, provoca una sensació de reconfortant joia, per la qual ens atrau sense remei. Això ens aboca a una tendència reiterada a la rememoració buscant aquest espai de familiaritat, de sentit, que sabem perdut, malgrat que confiem que redimible. En aquest article analitzem aquesta possibilitat de retrobament que, en la seva expressió, possibilita el reconeixement potencial d'un mateix, és a dir, una oportunitat per reafirmar la continuïtat passat-present que reforça el desplegament d'un projecte de vida avui, de cara al futur. Llegir article a: El camino nostálgico como reconocimento de sí

Article publicat a: Agora: papeles de Filosofía, 40(2), 109-133 . En els darrers anys, almenys en les anomenades societats occidentals, s'ha consolidat una clara tendència a consumir productes que pretenen promoure un estat de nostàlgia en el consumidor: moda, cinema, televisió... tot allò que afecta el consum de masses, la seva estètica, es vesteix amb elements que intenten evocar part del passat del seu target , i funciona. En aquest article analitzem, entenent el consum només com l'expressió més patent, què ens motiva a buscar estímuls que evoquen el passat, què ens hi empeny i quant hi té a veure l'estat d'angoixa al qual ens arrossega la circumstància on vivim. Intentarem demostrar com la nostàlgia, més enllà de tòpics, s'ofereix com l'efugi més accessible i eficaç per emmascarar temporalment aquesta angoixa provocada per un medi percebut com inhòspit i fragmentat, i sense necessitat de renunciar-hi. Llegir article a: La nostalgia como efugio al estado de ...

Article publicat a:  Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política N.º 61, 2019, pp 655-671 Deia Ortega que “la reabsorció de la circumstància és la destinació concreta de l'home”, però què passa quan aquesta es percep tan hostil que torna inviable tot projecte de vida? En aquest article reflexionem sobre les possibles respostes a una circumstància així; on busquem refugi i on ens hi emparem per continuar creient en la possibilitat d'un projecte de vida. Entre altres opcions, el subjecte actual sembla tendir a buscar-lo en el passat, amb la mirada nostàlgica, entre els records i la tradició. Però això no passa excent de riscos. En tant passat, idealitzat, quan pretén afermar-se, se les ha de veure amb aquesta circumstància, i el xoc resultant dóna expressió a molts dels conflictes socials actuals. Llegir article a:  La desconexión sistémica, las miradas centrípetas y sus efectos nostálgicos

Article publicat a: Daimon, revista internacional de filosofía, núm. 75, 2018, pp. 177-190 La nostàlgia és l'efecte emocional que provoca la mirada que cerca entre els records la llar desapareguda, enyorada. Per ella mateixa, com a indagació en la memòria, implica un cert grau d'entotsolament i individuació, ja que els records són en extrem particulars, un retorn al jo. Quan aquesta nostàlgia es revesteix d'un afany restaurador, quan alberga pretensions socials i polítiques, aquest retorn es tradueix en un marcat distanciament entre el punt de vista personal i el de qualsevol altre, fins a resultar una amenaça per a la necessària hermenèutica del punt de vista aliè que exigeix tota convivència. Llegir article a:  La nostalgia restauradora, el ocaso de la hermenéutica del punto de vista ajeno

Article publicat a: Daimon, revista internacional de filosofía , núm. 74, 2018, pp. 137-153 La filosofia sempre ha mostrat preocupació pels interessos humans en el seu estudi del coneixement. Actualment, amb la irrupció de nous hàbits socials promoguts per l'ús massiu de xarxes, aquesta preocupació està mudant cap a un vessant d'anàlisi més pràctic. Els interessos, rectors de la nostra atenció i, en conseqüència, del coneixement, han esdevingut objecte de mercantilització de marques comercials. Aquesta voràgine ha contribuït a fer que les xarxes socials es converteixin en grans bancs d'interessos oberts al negoci de la nostra intimitat, una conducta que desperta no poques controvèrsies ètiques i que, cada cop més, reclama del nostre exercici. Llegir article a: Los intereses, el objeto especulativo de la redes sociales. Una cuestión ética

Article publicat a:  Contrastes. Revista Internacional de Filosofía, vol. XXII-No2 (2017), pp. 107-122 L'atenció, per les seves múltiples funcions i permeabilitat a aspectes emocionals i culturals, és un fenomen de difícil definició. Alhora, allò que d'una banda dificulta la seva aprehensió, de l'altra la converteix en una peça fonamental per comprendre el comportament humà, particularment la manera com interactua amb el seu entorn. En aquest article volem revisar el paper de l'atenció en els processos de presa de consciència que permeten al subjecte una adaptació adequada al medi i com, a través d'ella, configurar la seva perspectiva de la realitat, del seu «món». Llegir article a:  La atención como fenómeno de apertura cognoscitiva al mundo. Una aproximación fenomenólogica.

Article publicat a: Éndoxa: series filosóficas , núm. 39, 2017, 285-303 A l'aplicació de l'Analítica Existencial heideggeriana al camp de la psiquiatria, Binswanger es va veure amb la necessitat de transcendir certs aspectes del seu pensament encaminant el seu plantejament ontològic a una tematització de calat antropològic. Aquesta interpretaria l'existència com l'existència de cada subjecte particular al seu món viscut. Tenint present que, per a Binswanger, el món contemplava innegociablement l'“altre”, el model de ser-en-el-món s'ampliaria a ser-en-el-món-amb-altres, per la qual cosa la noció de Sorge , orientada cap a un mateix, es veuria igualment ampliada a la de Liebe , implicant aquest amor a l'alteritat. Aquestes progressions, com veurem a l'article, desperten no pocs acostaments al pensament orteguià. Així, advertim la proximitat a la idea de “vida”; a les seues nocions antropològiques i intents de catalogació sociològica; la idea de “preocu...